Víctor Valdés va ingressar a la disciplina blaugrana l'1 de juliol de 1992, procedent de la Penya Barcelonista 'Cinc Copes'.
El setembre del mateix any, va marxar a Tenerife per motius familiars i tres anys més tard va tornar a la disciplina del FC Barcelona.
Va debutar la temporada 2002-03, encara que no va tenir la continuïtat desitjada. Va alternar la titularitat amb Roberto Bonano i va acabar la temporada de nou sota pals amb Radomir Antic al capdavant de la banqueta.
La temporada 2003/04 va ser la seva confirmació. Titular en la majoria de partits, el porter de L'Hospitalet va realitzar grans intervencions que van ajudar a l'equip a la consecució del subcampionat en la Lliga. Però el camí de Valdés seguia en la seva línia ascendent. Tot i la seva joventut era el dominador absolut de la porteria blaugrana. La seva presència trencava amb uns anys en els quals cap porter havia pogut assentar-se definitivament en el Barça.
En la 2005-06 Valdés va viure els seus millors moments esportius sent un dels pilars importants en el doblet de Lliga i Lliga de Campions. Especialment recordada serà la final de Paris en la que les aturades de Valdés van ser crucials per aconseguir la segona 'Champions' de la història del club.
Durant la temporada 2006/07 Valdés va seguir inamovible de la porteria blaugrana i va disputar els 38 partits de Lliga.
En el 2007/08 només en va deixar de jugar tres en les ultimes jornades que van permetre José Manuel Pinto debutar amb el primer equip. En aquest temps Valdés va seguir creixent i superant xifres que el converteixen en un dels homes de tots els temps que més vegades ha defensat la porteria blaugrana.
A la temporada 2008/09, li tornen a atorgar el Trofeu Zamora, el segon de la seva carrera esportiva. Juga tots els partits de Lliga, a excepció dels tres últims, quan l'equip ja és campió. A la final de Roma torna a ser decisiu i es converteix en el primer jugador que aixeca dues Champions com a porter. El seu bon rendiment es veu premiat amb una ampliació de contracte, que el vincula amb el club fins al 2014.
Valdés és l'únic porter del Barça que ha estat titular en tres finals de Champions i les ha guanyat totes.
Nascut el 6 de maig del 1983 a Juazeiro (a l'estat brasiler de Bahia), Daniel Alves va començar a jugar al club de la seva ciutat natal fins que l'Esporte Clube Bahia, el club més gran de la regió, va decidir incorporar-lo al seu futbol base. Alves va anar cremant etapes fins que va debutar amb el primer equip en un partit de la Sèrie A brasilera amb només 18 anys, de la mà de l'ex jugador brasiler del Barça Evaristo de Macedo.
Alves va guanyar ben aviat els seus primers títols com a professional, el Campionat de Bahia del 2001 i la Copa del Nord-est del país el 2001 i 2002. El seu reconeixement li va arribar amb la convocatòria per disputar el Campionat Sudamericà sots-20amb la selecció brasilera, al gener del 2003. El Sevilla no el va deixar escapar i va aconseguir-ne la cessió.
Veient el seu òptim rendiment, l'equip andalús no va dubtar en comprar definitivament el jugador. A finals del 2003 va guanyar el Mundial sots-20, disputat als Emirats Àrabs, en guanyar la final per 1-0 a Espanya, on hi jugava Andrés Iniesta. Alves va ser escollit millor lateral dret del torneig.
En aquella mateixa temporada 2003/04, Alves va disputar 29 partits com a lateral dret del Sevilla i va ajudar el seu equip a classificar-se per jugar competicions europees.
Amb el pas del temps, Alves passa de ser un jugador consolidat a una peça clau del sistema defensiu i ofensiu del Sevilla, que la temporada 2005/06 s'alça amb la Copa de la UEFA. El brasiler és designat per la UEFA millor jugador de la competició la temporada 2005/06 i, uns mesos més tard, també obté la Supercopa europea davant el FC Barcelona a Mònaco.
En aquest curs 2006/07 el brasiler torna a ser una peça bàsica del Sevilla que, a banda de la Supercopa d'Europa, es fa amb una segona Copa de la UEFA i també amb la Copa del Rei.
L'any anterior a la seva arribada al Barça, el brasiler guanya la Supercopa d'Espanya davant el Madrid i debuta a la Lliga de Campions, en què el Sevilla cau a vuitens amb el Fenerbahçe turc. En aquesta temporada 2007/08 Alves disputa 33 partits de Lliga i és el segon jugador més utilitzat de la plantilla per darrere de Navas.
Consagrat ja com un dels millors laterals drets del món, Alves fitxa pel Barça a l'estiu del 2008. En la seva primera temporada, s'erigeix en un futbolista clau en l'equip del triplet. Es perd molt pocs partits –un d'ells, la final de Champions a Roma– i es consolida al lateral dret com un jugador capaç de sumar-se a l'atac una vegada i una altra. Anota cinc gols i disputa fins a 54 partits. Imprescindible.
En el segon curs, tot i patir una lesió muscular, segueix sent indiscutible en el lateral dret i conquereix, entre altres títols, la seva segona Lliga consecutiva. En 29 jornades es va apuntar 3 gols.
En el seu tercer any a Can Barça assoleix tres nous títols: Supercopa d'Espanya, Lliga i Champions. Aquest cop, al contrari que a Roma, Alves pot jugar la final de Wembley com a titular.
Alves també és un home important a la selecció brasilera des de la temporada 2006/07. L'estiu del 2007 el lateral dret guanya la Copa Amèrica amb el Brasil i el 2009 assoleix la Copa Confederacions.
Gerard Piqué va néixer a Barcelona el 2 de febrer del 1987 i des d'aquell mateix dia és soci del club. De ben petit va ingressar en el torneig social del FC Barcelona i amb 10 anys (l'any 1997) va iniciar-se en el futbol base en la primera de les categories que existien en aquell moment, l'Aleví B.
A partir d'aquí va anar passant pels diferents esglaons del planter aconseguint títols i fent força mèrits tant a l'Aleví A, com a l'Infantil B i l'A, el Cadet B i A i el Juvenil B i A. En el Cadet B, precisament, va tenir com a tècnic Tito Vilanova, amb qui es troba ara al primer equip. En tot aquest procés de creixement i aprenentatge, Gerard Piqué va demostrar una gran adaptació a diferents posicions en el camp i una notable capacitat golejadora per dedicar-se un jugador de caràcter defensiu.
En acabar la temporada 2003/04, Gerard Piqué va fer un parèntesi en la seva vida com a blaugrana i va marxar al Manchester United. Amb l'equip anglès va debutar en partit oficial el 26 d'octubre, tres setmanes després d'arribar, en un matx de la Carling Cup davant el Crewe Alexandra. Amb l'equip d'Alex Ferguson s'hi va estar també durant la temporada 2005/06 abans d'anar cedit durant la 2006/07 al Reial Saragossa.
En la seva única temporada a l'equip aragonès, Piqué va tenir força participació jugant tant de central com de pivot per davant de la defensa. El jugador català va prendre part en 22 partits de Lliga, divuit d'aquests com a titular, i va marcar dos gols. En aquesta etapa va coincidir amb Gabriel Milito amb qui ara es retroba en el Barça.
En la temporada 2007/08 Gerard Piqué va tornar al Manchester United i va poder col·laborar en un gran doblet amb els títols de Premier i Lliga de Campions. En la màxima competició europea va tenir una participació destacada, sobretot en la lligueta inicial, en la qual va fer dos gols.
En la seva primera temporada com a blaugrana, Piqué demostra el perquè del seu fitxatge. Es converteix en un fix a l'eix de la defensa i anota fins a tres gols –un a cada competició- en els 45 partits en què participa. Demostra una gran capacitat per treure la pilota des del darrere i la seva facilitat per sumar-se a l'atac. El gol del 2-6 al Bernabéu n'és el millor exemple.
En el segon any es consolida com un dels millors centrals del món, fent parella habitual amb Puyol, i guanya la seva segona Lliga amb el club.
En el tercer, Piqué guanya encara més protagonisme a l'eix de la defensa a causa de les lesions de Milito i Puyol i la malaltia d'Abidal. La 2010/11 és la temporada en què más partits juga: fins a 51 partits oficials.
Pel que fa a l'experiència amb seleccions, Piqué és un habitual en les convocatòries de l'espanyola sub-21 i prèviament ho ha estat dels equips inferiors. Això ha fet que participés en competicions com el Mundial sub-20 del 2007 al Canadà, l'Europeu sub-19 del 2006 a Polònia (en què va ser campió) i l'Europeu sub-17 de França al 2004 (en què va ser subcampió). El dia 11 de febrer del 2009 debuta en un amistós contra Anglaterra amb l'absoluta, amb què es va estrenar en competició oficial a la Copa de les Confederacions a Sudàfrica, al 2009.
Des de llavors és un fix en l'eix de la defensa. Ho va demostrar en el Mundial de Sud-àfrica. Piqué es va proclamar campió del món disputant tots els minuts de la cita. Va ser clau en l'elaboració de joc d'Espanya.
A partir d'aquí va anar passant pels diferents esglaons del planter aconseguint títols i fent força mèrits tant a l'Aleví A, com a l'Infantil B i l'A, el Cadet B i A i el Juvenil B i A. En el Cadet B, precisament, va tenir com a tècnic Tito Vilanova, amb qui es troba ara al primer equip. En tot aquest procés de creixement i aprenentatge, Gerard Piqué va demostrar una gran adaptació a diferents posicions en el camp i una notable capacitat golejadora per dedicar-se un jugador de caràcter defensiu.
En acabar la temporada 2003/04, Gerard Piqué va fer un parèntesi en la seva vida com a blaugrana i va marxar al Manchester United. Amb l'equip anglès va debutar en partit oficial el 26 d'octubre, tres setmanes després d'arribar, en un matx de la Carling Cup davant el Crewe Alexandra. Amb l'equip d'Alex Ferguson s'hi va estar també durant la temporada 2005/06 abans d'anar cedit durant la 2006/07 al Reial Saragossa.
En la seva única temporada a l'equip aragonès, Piqué va tenir força participació jugant tant de central com de pivot per davant de la defensa. El jugador català va prendre part en 22 partits de Lliga, divuit d'aquests com a titular, i va marcar dos gols. En aquesta etapa va coincidir amb Gabriel Milito amb qui ara es retroba en el Barça.
En la temporada 2007/08 Gerard Piqué va tornar al Manchester United i va poder col·laborar en un gran doblet amb els títols de Premier i Lliga de Campions. En la màxima competició europea va tenir una participació destacada, sobretot en la lligueta inicial, en la qual va fer dos gols.
En la seva primera temporada com a blaugrana, Piqué demostra el perquè del seu fitxatge. Es converteix en un fix a l'eix de la defensa i anota fins a tres gols –un a cada competició- en els 45 partits en què participa. Demostra una gran capacitat per treure la pilota des del darrere i la seva facilitat per sumar-se a l'atac. El gol del 2-6 al Bernabéu n'és el millor exemple.
En el segon any es consolida com un dels millors centrals del món, fent parella habitual amb Puyol, i guanya la seva segona Lliga amb el club.
En el tercer, Piqué guanya encara més protagonisme a l'eix de la defensa a causa de les lesions de Milito i Puyol i la malaltia d'Abidal. La 2010/11 és la temporada en què más partits juga: fins a 51 partits oficials.
Pel que fa a l'experiència amb seleccions, Piqué és un habitual en les convocatòries de l'espanyola sub-21 i prèviament ho ha estat dels equips inferiors. Això ha fet que participés en competicions com el Mundial sub-20 del 2007 al Canadà, l'Europeu sub-19 del 2006 a Polònia (en què va ser campió) i l'Europeu sub-17 de França al 2004 (en què va ser subcampió). El dia 11 de febrer del 2009 debuta en un amistós contra Anglaterra amb l'absoluta, amb què es va estrenar en competició oficial a la Copa de les Confederacions a Sudàfrica, al 2009.
Des de llavors és un fix en l'eix de la defensa. Ho va demostrar en el Mundial de Sud-àfrica. Piqué es va proclamar campió del món disputant tots els minuts de la cita. Va ser clau en l'elaboració de joc d'Espanya.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada